Línia Blava
Diego Fernández
El llibre tracta sobre un home al metro de Barcelona, que s’imagina que què será de les persones que viatgen amb ell al tren, per la qual cosa s’imagina les seues vides, ja bé siga com la vella que feia ganxet o l’home amb la mà cremada, o també la puta o la taxistan, en fi, moltes històries.
Aquest llibre ha sigut un llibre entretingut pe`r crec que massa llarg per als castellano-parlants, crec, que ha tingut una difícil comprensió i, per aquest motiu, m’he embolicat massa vegades.
Llegint aquest llibre, passes un temps molt divertit ja, que a partir d’ara, quan estegues al metro, et será imposible no imaginar-te la vida de les persones.
Personalment, m’ha agradat este llibre molt i el recomane per a tots aqeulls que tinguen una bona comprensió lectora. Més o menys per a la gent que tinguen més de 15 anys.
<<He prosperat gràcies a tu. Tu te´m vas tirar tantes vegades com vas volver quan jo servia a casa teva i això m’ha servit per fer una bona carrera de puta>> (Pàg. 29).
La meua puntuació és un 8’5.
Manuel Fabregat
Línia Blava és una novel-la, en la què el protagonista conta durant el seu rutinari trajecte de metro: les vides de les persones que come ell, tots els dies agafen el metro, producte del cansament i avorriment que sofreix per viatjar al metro sol, i donant-li corda a la seua imaginació comença a divagar sobre les vides dels passatgers,què fan?, quina és la seua familia?, només analitzant els seus moviments, les coses que porten, amb qui van i, com, no, utilitzant l’òrgan més potent del cos humà: el cervell. En aquest llibre la historia transcorre a Barcelona i es nomenen famoses parades com: la Sagrada Família.
Personalment han hagut coses del llibre que m’han agradat com la varietat d’històries i personatges que l’autor s’haja inventat perquè hi havia alguna historieta que cridava la teua atenció bè podía ser causat perquè identificaves a la persona entrant al mateix vagó que tu, posant-hi en el paper del protagonista.
Però n’hi han hagut coses que no m’han agradat com és la quantitat d’històries i com les contaba perquè feia molt de temps que un llibre em costava tant de llegir-ho i m’avorria llegint me’l. Sobretot un consell que li donaria a les persones que el llegiren es que el llegiren amb temps, per a que li tocra una historia o capítol per nit per a no cansar-te del llibre. El llibre personalment el recomanaria a algunes persones que tingueren dos o tres anys mes que jo i no tingueren cap llibre pendet de llegir.
La meua valoració personal és d’un 6.5.
<< Els meus invents no eren objectes concrets, sinó conceptes, idees útils per al progress de la humanitat. Eren sistemes complexos que ell desenvolupava minuciosament mentres caminava de nit pel silence dels túnels entre Sagrera i Diagonal>>(pàg.119).
Noemí Mauro
Este llibre narra la história de quan una persona puja a un metro, tota aquella gent que veus, que pujen o baixen, i comença a imaginar-se les seues vides, el perquè de tot. Es va fixant en tota aquella gent que hi ha al 'vagó' i va analitzant persona a persona imaginant-se la seua vida, detall a detall, va tenint unes idees: a que es dedica, el perquè d'això o el perquè de dur-ho. Potser esdevine algunes coses o potser que no tot.
Aquest llibre la veritat és que no m'ha agradat molt. Se m'ha fet un poc rotllo, potser perquè a part que és llarg, en contar les histories, després amb tot no m'aclaria. No m'agrada, no dic que siga una 'mal' llibre, hi ha gent que li agrada, hi ha una altra que no, són opinions y aquesta és la meva opinió.
' No es robar, es diu, perquè és un cas de necessitat. Què no faria una mare per uns fills ? (…)' (pàg.231).
La meva puntuació és un 5.
Pablo López
El llibre tracta d’un home que està en el metro i s’imagina la vida de les persones que hi ha al seu costat. A partir de les seues coses i complements: un maletí, un acordió, una samarreta... s’imagina que és un professor, un músic...
En el llibre, l’home conta les històries alternament i va explicant com és la seua vida. Al final del llibre, les històries es van juntant i totes al final tenen relació una amb altra.
El llibre m’ha agradat molt, però és un llibre llarg i m’ha costat llegir-ho, perquè hi ha paraules que no entenia. El que no m’ha agradat ha sigut que el llibre té moltes històries i arriba un moment, que estàs llegint una de les històries i no te’n recordes de la vida d’aquestes persones i has de tornar enrere per a buscar un poc sobre la seva història.
El que més m’ha agradat ha sigut que algunes històries al final del llibre s’ajunten i tot té sentit, com la de l’entrenador de bàsquet i la de l’home de la mà cremada.
<<No voldrà tornar a casa amb cotxe ni amb taxi. Voldrà tornar sol i caminat, per respirar aire fresc. Llençarà la bossa dels estris en un contenidor i revalidarà el jurament: Ara sí, s’han acabat els pous.>>(...)<<Quan s’hagi refet, reprendrà el camí de casa i un cotxe l’atropellarà inopinadament. El conductor, distret amb l’anunci d’un aparador, enviarà la vorera i envestirà l’home de la mà cremada, que morirà a l’acte.>> (pàg. 269 i 270).
La meua nota és un... 8’75.
Raquel
Línia Blava és un llibre que tracta distintes històries a la mateixa vegada. El llibre conta les històries com si tu fores el narrador, la persona que esta allí dins amb totes les persones que ixen a la novel·la. Hi ha distintes històries perquè vas en un metro i en les parades es puja gent i es baixa.
En la meva opinió, el llibre és un poquet difícil perquè algunes paraules no les entens molt bé, però la veritat és que el llibre no està mal, no t’enganxa molt a llegir-lo però hi ha algunes històries que están boniques i interesants.
En la meva opinió, la història que més m’ha agradat ha sigut la historia de la Pólvora. Em pareix molt interessant el que fa, perquè des que era petita l’han maltractat però totes les coses que li van fer de petita li van servir quan es va fer gran, perquè es va ficar al treball de puta, es va guanyar els seus diners, es va juntar amb persones riques i va tenir moltes possesions, però li va ocorre una desgracia.
‘’El pas dels anys ha anat esmorteint le set de venjança de l’exprostituta. Continua pensant que tornarà al poble, perquè vol fer ostentació dels diners i perquè vol escopir a la cara dels que la van maltractar. Però no té pressa. Més endavant, quan sigui més rica. Sempre el mateix: més rica.’’ (pàg. 73).
La meva puntuació és un 6.
Gladys
Línia Blava és un llibre que conta moltes històries.
El narrador de la novel·la agafa el metro i fins al ser destí s'imagina la gent que està en ell. Ell s'inventa totes les històries per una conversació, un objecte que té en la mà, per les persones amb què està o també per un tret facial...
La meva opinió és que el llibre m'ha paregut a vegades difícil perquè entrellacen moltes històries i me va ebolicar. En definitiva el que m'ha agradat és que en algunes històries com la de La Pòlvora que és la qeu més m'ha fascinat, mai m'hauria imaginat que eixa fora la seua història. També d'un dia qualsevol li va salpicar pòlvora i es va marcar per a tota la seva vida. També he de dir que algunes històries eren avorrides, però en altres jo no podia para de llegir.
<<Però la vida és així, pensarà l'home, allò que més anheles t'arriba pel camí més inesperat.>> (pàg293).
La meva puntuació és un 7'5.
Juan Antonio
Aquest llibre tracta sobre un home que quan viatja en el metro de Barcelona ,(Línia Blava) en vore a tanta gent i estar avorrit ,s'imagina històries amb les persones que veu. Aquest llibre no m'ha agradat perquè jo sóc més de ciència ficció, terror o misteri; també el trobe masa avorrit per a mi. Les històries no són divertides ni emocionants, són tristes i estranyes. Pese a que no m'haja agradat, la idea es molt bona, la idea de contar històries que s'inventa en el metro és molt bona i original, també m'agrada com està escrit, en ninguna estona se m'ha fet pesat de llegir i tampoc m'ha costat vore el canvi d'històries dins del llibre.
“El pare de la noia alta i quadrada perdrà la mà i no revelarà mai a ningú que l'amputació va ser un tribut va ser un tribut per protegir la seua filla." (pàg. 276).
La meua nota a pesar que no m'haja agradat és un 7.
Andreea Iuliana
“Línia Blava” es un llibre de Ramon Solsona. Aquest llibre parla d'una persona que conta o imagina la vida dels passatgers que entren o eixen del metro de Barcelona. El narrador va des de la primera parada fins a l'última i s'imagina la vida de cada un del que entra i ix, ja siga una prostituta, una mare amb el seu fill, un adolescent, un policia,etc.
En mi opinió sobre aquest llibre, no és massa bó. No m'ha agradat, ja que no m'ha agrada contar les históries d'altres . Tot el llibre és d'imaginar-se la vida d'altra persona i ni tampoc coneixía el seu nom, ni com és. Cada persona té la seua vida social. M'ha agradat la historia de la Sagrera, que és un poquet més religiosa amb un poquet de parts adolescents, i parla de Wiliam Hurt.
La cita que a mi m'ha agradat ha sigut “si no vols estudiar, pots ser esthéticienne o possar una botiga de roba” (pàgina 180) perquè, com he vist, la majoria de les adolescents, no se perqué, però els agrada estudiar esthéticienne.
La meua nota és un 5.
Nerea
El llibre conta moltes històries juntes de totes les persones que van pujant al metro. El narrador ens posa en el seu lloc, vol que nosaltres veiem la història com la veu ell. Penses que l’home va contant coses que no tenen sentit, però en acabar-ho te n’adones que tots els personatges, totes les històries, tot està relacionat.
La part que més m’ha agradat del llibre ha sigut la història de l’àvia perquè és una persona que desprès de tot el que l’ha passat continua lluitant i fent dia a dia tot el que pot per a què no es note que no té ganes de seguir a eixa vida. Em pareix una Llico que ens dona, el que ella continue vivint perquè la seua filla visca, com diu el pacte.
La part que no m’ha agradat ha sigut la de l’home del bàsquet. Eixa part no m’ha agradat pel personatge, perquè crec que el que fa no és el correcte encara que haja passat pel que siga.
<< La seua vida ha estat una lluita personal amb la mort, un torcebraç que s’ha soldat amb moltes derrotes i una gran victòria. Se li van morir abans d’hora tres mares, els germans, el pare i el marit. La mort es va ensenyorir de la seua família d’ençà que ella va morir al món. I, quan va tenir l’edat de procrear, va haver de conviure amb la mort que se li havia arrapat a les entranyes>> (pàg. 15 - 16).
La meua puntuació és un 5.
Andreea D
La novel·la tracta de moltes històries. Parla sobre l´autor que s´ha imaginat quan estava en el metro,històries sobre la gent que veía per primera vegada.
Hi ha moltes històries perquè ens conta sobre cadascu una història diferent.
En la meua opiniò , el llibre ha sigut molt llarg perquè hi ha moltes històries. Però m´ha encantat per les històries que m´han paregut tristes com l´àvia que se l´havien mort totes les persones que amava. També havien històries que no m´han encantat tant com la que la xiqueta ha venut el seu bebé i com la que el xic se suïcida , però bé , el llibre ha sigut un poquet difícil de llegir , però no per el nombre de pàgines , sinó perquè hi havien moltes paraules que no sabia que significaven i les he buscat en el diccionari .
<< T´asseus i observes la gent que va entrant : un home que du una gàbia de canari tapada amb roba de fer farcells, una dona musulmana[…]>> ( pàg. 9 ).
Rubén
El llibre ``Línia Blava´´ tracta sobre una persona que puja al metro de la línea Blava que és una línea de metro de Barcelona. A mesura que el tren va avançant, van pujant vàries persones, i es va inventant la vida dels personatges, inventan el seu passat, present i futur.
El que més m´ha agradat ha sigut com està enfocat el llibre, com són de dotores les persones amb altres persones intentant endivinar la seua vida.També m´ha agradat la part on el protagonista imagina la vida d´un pare que vol que la seua filla major siga jugadora de bàsquet.
El que menysm´ha agradat ha sigut que canvia d´històries molt ràpid i sense que te n´adones i això m´ha despistat moltes vegades i a vegades m´he perdut.
<L´home de la cella partida que du un mort a la consciencia va trigar dos dies a arribar a Camallera>
(Pàg. 128).
César
El llibre denominat Línia Blava de Ramon Solsona tracta sobre un xic que es puja a la línea de metro de Barcelona, on no podía evitar per l´avorriment que dóna estar al metro, i comença a tenir curiositat per escoltar les històries o conversasions dels altres ocupants del metro i sempre s´inventava un poquet de la historia per a que quadraren les històries. A poc a poc fent este sistema, va conéixer moltes històries que els ocorria a la gent normal i corrent i es va adonar que cada persona és un món ja que no tots comparteixen les mateixes històries.
Aquest llibre m´ha paregut un llibre diferent, perquè és poc usual que un home puge a un metro i en el llibre se conten les històries que contaven en aquell metro. Però m´ha agradat perquè sempre ve bé canviar un poquet d´arguments i és molt entretingut. També crec que es fa una mica pesat perquè hi ha moltes històries i paraules un poqueet estranyes, però en definitiva és un bon llibre que mereix la pena llegar, jo el recomane a totes aquelles persones que busquen un llibre diferent.
“La noia que té por de tornar a Loiyangalani està corcoda d´enyorament. Cada vegada que rep una carta de la seva familia, escrita sempre per terceres persones, té l´esperança que li comuniqui de l´avi.” (Pàg.76).
La meua nota és un 7.
RÀNQUING
Manuel: 6.5
Pablo: 8.75
Diego: 8.5
Raquel: 6
Noemí: 5
Gladys: 7.5
Juan Antonio: 7
Andreea I: 5
Nerea: 5
César: 7
Mitjana: 6.3